El country (dit també algunes vegades country and Western) és un estil musical sorgit als anys 20 del segle XX a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb d'altres formes musicals ja arrelades a Nord-Amèrica, com el blues i els espirituals. Aquest gènere musical ha produït dos dels artistes més de tots els temps, per una banda Elvis Presley, que es coneixia a l'inici com a "the Hillbilly Cat" i era un convidat regular del programa Louisiana Hayride, esdevingué més tard un cantant famós arran de l'emergència del rock and roll i més recentment Garth Brooks, el cantant i músic de country més famós contemporàniament.  

 Vernon Dalhart, un músic texà, va ser el primer cantant de country que va tenir èxit a nivell nacional (als Estats Units, el març de 1924, amb "The Wreck of Old ‘97"). Altres pioners importants van ser en Riley Puckett, Don Richardson, Fiddling John Carson, Ernest Stoneman i els grups Charlie Poole and North Carolina Ramblers i The Skillet Lickers. Els orígens de les gravacions del country modern (Hillbilly) es troben Jimmie Rodgers i The Carter Family, que són considerats per aquest motiu els fundadors de la música country, ja que les seves cançons van ser les primeres que s'enregistraren en suports fonogràfics, en la històrica sessió de l'1 d'agost de 1927, a Bristol (Tennessee), on Ralph Peer va ser el tècnic de so.

​

 

 

​

​